Mapa punt 1.

El lloc lògic per començar és a «La Fàbrica». L’edifici ara està ocupada per la botiga «Illes» i el restaurant «Xelini». El nom prové dels anys 1920 quan el seu propietari, Joan «Gelat», tenia instal·lada en un gran magatzem una màquina de vapor que, segons la temporada, produïa sabó, molia blat o premsava les olives. Gelat és persona clau en la primera època de Graves a Deià. Va ser el seu amic i factòtum i el va ajudar construcció de Ca n’Alluny, i va cuidar de les seves cases quan Graves va haver d’absentar durant la Guerra Civil i la 2ª Guerra Mundial. Per la seva banda Graves li va comprar el generador (que ara es mostra a Ca n’Alluny) i Gelat instal·lar una petita central elèctrica a Can Madó que funcionava amb una turbina d’aigua i suplia electricitat al poble i a Ca n’Alluny.

En temps de Graves, Gelat va establir un servei d’autobús fins a Palma que va seguir fins a finals dels anys 90. La porta gran corredissa del restaurant Xelini era la del garatge per a l’autobús. Aquí veiem a Graves esperant uns amics.

Amb el seu nou generador a Can Madó, Gelat desmuntar la fàbrica, i va obrir un cafè que després freqüentaven Graves i Riding. La imatge, treta d’un llibre de Laura Riding, La vida dels morts, és una representació del cafè pel pintor i il·lustrador John Aldridge. Allí es jugava a cartes, es ballava, es feien representacions en un petit teatre, i allí es trobava l’única ràdio al poble.

Davant de la Fàbrica estava Can Pep Mosso, el bar on el carter, Castor González, deixava el correu del Sr Graves. El correu arribava a l’autobús de Gelat a les quatre de la tarda i Castor ho distribuïa a les cinc. L’autobús també portava blocs de gel per les neveres del poble. A la foto veiem Graves llegint el seu correu a l’abril de 1959. En l’autobus també es pujava blocs de gel per a les “neveres” del poble.

Mapa punt 2.

Pujant el carrer s’arriba a la Apotecaría. Poc abans es troba un banc de pedra. Aquí de s’asseien els clients del cafè de madò Margalida, que Graves i Riding freqüentaven abans que Gelat obrís el seu en 1935. A la foto en cadires estan ell i Gelat (amb el seu ca Salomó). Asseguts al banc estan Laura Riding, el seu secretari Karl Goldschmidt, i amics. A dalt hi havia la Fonda Coll (ara al Bar Sa Fonda ) on Graves, després de la guerra, solia menjar els diumenges amb la seva nova família. Un portal més avall estava la caserna de la Guàrdia Civil.

Mapa punt 3.

Travessant un carreró davant de Sa Fonda, se surt al carrer del Porxo. Al final d’aquest carrer es troba “Sa Torre”, la casa que va comprar Robert Graves per allotjar als seus amics en els anys 60. A l’altre extrem hi ha l’Ajuntament on va ser nomenat “fill adoptiu de Deià” el 1968. Al carrer del Porxo també hi havia la carnisseria on Graves comprava la seva carn. Mataven un xot a la setmana, i l’assortiment era limitat. El gruix de la compra la feia a Palma.

Mapa punt 4.

Pujant les escales darrere de l’ Ajuntament es surt al carrer del Puig davant de l’ Estanc, la botiga en què Graves feia la majoria de les seves compres locals. Ell tenia compte obert i pagava a finals d’estiu (alguns “amics” abusaven d’això). A la foto, al fons, es veu la finca de Son Canals, ara part de l’Hotel la Residència. Els terrenys de Ca n’Alluny (La Casa de Robert Graves) i l’olivar formaven part del predi d’aquesta finca.

En els anys 40 a finals dels 60 Deià tenia caserna de la Guàrdia Civil a von, després de la guerra, havia una mitja dotzena de números sota el comandament d’un cap. Intentaven frenar (amb poc èxit) el desembarcament de tabac de contraban a la postguerra.

Mapa punt 5.

Aquestes escales porten a la casa al costat de l’església que Graves i Riding van comprar en 1935 i que van restaurar amb tendresa. La casa es diu Sa Posada de’s Moli. Després, de la guerra, quan Graves va començar a rebre visites d’amics en els anys 50, el els instal·lava a Sa Posada per poder seguir treballant sense ser interromput. El 1965 el seu fill William, la seva nora i un nou nét es van mudar a la casa. Va ser llavors que va comprar Sa Torre per als seus.

Mapa punt 6.

Pujant una mica més es troba la Plaça del Puig on es realitzaven els esdeveniments del poble, el foc de Sant Antoni, les representacions teatrals i els balls regionals per a les festes de Sant Joan. Era de les poques llocs al poble on es podia jugar a futbol. Un dels forns del poble, el que frecuentaba Graves, estava en aquesta plaça.

Mapa punt 7.

Passada l’Església (consagrada, com el seu col·legi major a Oxford, a Sant Joan Baptista), hi ha el preciós cementiri de Deià. Graves està enterrat en terra sota un gran xiprer, i la tomba està marcada amb una simple llosa de ciment. La corona, amb la insígnia del seu regiment, commemora els caiguts en totes les guerres. A Graves també se li recorda en una làpida a l’Abadia de Westminster, al costat d’altres quinze poetes que van lluitar en la 1ª Guerra Mundial. Al cementiri de Deià, a prop de ell estan enterrats, la seva dona Beryl, el seu amic Juan Marroig Mas «Gelat» i molts veïns seus.

Mapa punt 8.

Cada dia de l’any si el temps era bo i la mar més aviat en calma, Graves devallava a la Cala de Deià pel camí de Son Bujosa, passant pel “Mirador” un edifici quadrat, i d’allí per el caminoi fins arribar a la platja. Aquí el veiem baixant els seus fills en la somera Isabela. No li agradava baixar per la carretera que avui fan servir els cotxes i que ell va construir i pagar amb Jo Claudi. Li portaven mals records

Va aprendre alpinisme amb el seu amic el muntanyenc George Mallory que va morir a l’Everest. Graves es va mantenir en forma i aquí, amb 70, anys fa la seva travessia diària per aconseguir el sortint des d’on es tirava al mar. Rares vegades torvaba més d’una hora per baixar, banyar-se i estar de nou en el seu estudi.

Mapa punt 9.

Quan van arribar a Mallorca, Riding i Graves es van allotjar al Gran Hotel, a Palma. Se’ls va dir que Deya era barat i que havia bon peix i allà van llogar Ca Sa Salerosa. Se situa en el vessant sud oest de la vall on gairebé no arriba el sol a l’hivern. Al cap de l’any van comprar el terreny assolellat a la vessant oposada de la vall i allí van construir Ca n’Alluny. Van muntar la seva impremta Crown Albion a una caseta que es van construir a Ca Sa Salerosa. Aquí es van imprimir els quatre llibres que la Seizin Press va publicar a Deià.

Mapa punt 10.

Robert Graves lluitava perquè la Serra de Tramuntana es conservés tal com ell l’havia conegut quan va arribar a l’illa. Ja en els anys 60 es notaven les pressions del turisme, i amb la seva influència es va aconseguir que s’implantessin normes d’edificació en l’estil local amb pedra viva. Hagués estat molt feliç de saber que els seus esforços van servir en part per la declaració de la Serra com Paisatge Cultural de la UNESCO. Sir Julian Huxley, primer secretari general de la UNESCO, i ell eren vells amics.