11. Darrers anys (1968-1985)

Graves va refusar guardons i títols Honoris Causa, però sí que va acceptar la Medalla d’Or de Poesia atorgada per la reina d’Anglaterra el 1968 i també allò que per a ell va esser l’honor més gran de tots: esser nomenat “Fill Adoptiu” del poble de Deià. La darrera col·lecció de poesia de Graves es va publicar el 1975 i aquell estiu va celebrar els vuitanta anys amb una gran reunió d’amics i familiars. Hi varen assistir el seu germà John i la seva germana Roz i tots plegats varen cantar algunes cançons dels dies d’infantesa a Wimbledon i Harlech. Però a Robert començava a fallar-li la memòria i era conscient que perdia els poders de concentració necessaris per escriure poesia. Aquesta consciència queda dolorosament expressada en alguns dels darrers poemes.

Així com la pèrdua de memòria anava empitjorant, retornava la neurosi de la guerra. A poc a poc, va perdre l’habilitat de caminar. Un homo que havia nascut el segle XIX, havia lluitat a la Primera Guerra Mundial i que havia visitat Roma, Grècia i les terres bíbliques, no només físicament, sinó mitjançant el poder de la ment, havia arribat a la fi del seu viatge. Però va viure els darrers anys amb les atencions de la seva esposa Beryl i envoltat pels fills i néts, i va morir tranquil·lament el 7 de desembre de 1985, als noranta anys d’edat. La lluna era al quant minvant. Està enterrat al cementeri de Deià, mirant les aigües de la Mediterrània, amb un senzill epitafi: Robert Graves, Poeta.

11.1 i 11.2 En la ocasió del seu nomenament com a Fill Adoptiu de Deià.

Graves, Camilo José Cela, el governador civil, Plàcido Alvarez Buylla i el batle de Deià, Joan Vives, mirant la vara que Graves havia regalat a Joan Marroig (“Gelat”) quan aquest havia estat batle socialista en temps de la República.

Recepció posterior

11.3 A devora d’una olivera

“Digueu, si voleu, que som el renard que ha perdut la coa; no som servent de ningú i he decidit viure als afores d’un poble muntanyós de Mallorca, catòlic, però anti-eclesiàstic, on la vida es regeix encara pel vell cicle agrícola. Sense la meva coa, o sigui el meu contacte amb la civilització urbana, tot quant escric ha de resultar pervers i impertinent a aquells de vosaltres que encara estan engranats a la maquinària industrial” (Extracte de La Deessa Blanca)

11.4 Mans