3. Guerra (1914-1918)
Robert Graves acabava de deixar Charterhouse i de reunir-se amb la seva família a Gal·les, quan Anglaterra va declarar la guerra a Alemanya. Immediatament va decidir allistar-se, en part, perquè l’horroritzava la idea d’anar a Oxford a la tardor i de passar els tres anys següents en una altra institució educativa. Robert es va incorporar al regiment dels Reials Fusellers Gal·lesos en el quarter de Wrexham, on va començar l’entrenament militar i el maig de 1915 el varen enviar a França. Els horrors de la guerra de trinxeres i el creixent sentiment de la futilitat de la contesa queda reflectit en la poesia anti-bèl·lica de Graves. Compartia aquests sentiments sobre la guerra i sobre la poesia amb un altre poeta, Siegfried Sassoon, que servia com ell en els Reials Fusellers Gal·lesos, i que es va convertir en un íntim amic seu. El maig de 1916, Graves va publicar el seu primer llibre de poesia, Over the Brazier (Al entorn del braser).
Llimbs
Passa una setmana sota cels plujosos,
entre horror, fang i insomni, una setmana
d’esclats de granades, sang, crits esgarrifosos,
i el tirador sempre a punt: la pudor
de la mort ofèn els vius, però els pobres morts
no aconsegueixen dormir… els manté desperts el soroll horrible
que retruny i xiula i tremola damunt d’ells
dia i nit sacsejant i esqueixant el terreny;
rates, grosses com gatets, corren com fletxes d’aquí cap allà,
afanyant-se amb el seu hòrrid menjar;
i després, una nit, arriba el relleu i retrocedim
un bon tros, fins arribar a l’assolellat camp de blat on
els nens petits volen pessigolles i els alts cavalls blancs
estiren amb calma l’arada per solcs silenciosos.
(Vieux Bergum, 1915)
El juliol d’aquell mateix any va resultar greument ferit per una explosió de granada a la batalla del Somme, i el varen declarar erròniament “mort de ferides”.
22.7.16
Estimada Sra. Graves,
Lament molt haver-li d’escriure per comunicar-li que el seu fill ha mort com a conseqüència de ferides. Va esser un soldat valent, el seu comportament era excel·lent. Per a nosaltres constitueix una gran pèrdua.
L’esclat d’un obús li va fer ferides molt greus; segons m’han informat va morir en tornar al campament. No va sofrir gaire i el nostre metge va aconseguir travessar el terreny i atendre’l tot d’una.
Hem passat temps molt dolents i les nostres baixes han estat nombroses. Cregui’m que vostè té tota la nostra simpatia en aquest moment de dolor, i nosaltres hem perdut un soldat molt valent.
Sincerament,
C. Crawshay, Tinent Coronel
El gener de 1917, després d’un període de recuperació a Anglaterra, va retornar a França, però els seus pulmons estaven debilitats i no va poder resistir les terribles condicions del front; el febrer, va sofrir una greu bronquitis i el varen repatriar; aquesta vegada, el varen declarar no apte per retornar a les trinxeres. Va passar la resta de la guerra a la reraguarda. Durant aquest temps va contreure matrimoni. Arribat l’armistici, Graves relata en la seva autobiografia que “quan vaig saber la notícia vaig partir a caminar tot sol […] flastomant, plorant i pensant en els morts.” La guerra, no només havia li deixat les cicatrius físiques, sinó una greu neurastènia. El gener de 1919, poc després del naixement de la primera filla, el varen desmobilitzar.
3.1 RG amb uniforme
“No sé perquè em vaig allistar… Viol els meus més estimats principis antibèl·lics, però com diu D.N.B. ‘França és l’únic lloc per a un gentleman’, amb principis o sense.” (D’una carta a C. Hartmann)
3.2 Sassoon el 1915 als 29 anys
Siegfried Sassoon, poeta, íntim amic seu durant la guerra. Servia com ell en els Reials Fusellers Gal·lesos.
3.3 Tapa de Over the Brazier (1916)
El primer llibre de poemes que va publicar Robert Graves.
3.4 Ferit, deixat amb els morts
“Les bateries alemanyes ens disparaven amb obusos de calibre pesant, tant, que vàrem decidir replegar-nos uns cinquanta metres. Quan ho fèiem, un obús de vuit polzades va caure a tres passes de mi. Vaig sentir l’explosió i vaig tenir la impressió que m’havien pegat un cop violent entre els espatlons però sense sentir gens de mal. Vaig creure que aquella sensació es devia només al xoc produït per l’explosió, però la sang va començar a cobrir-me els ulls; vaig sentir una gran debilitat, vaig cridar Moodie dient-li: ‘M’han ferit.’ Llavors, vaig caure en terra.” (Adiós a todo eso, capítol 20)
3.5 RG amb uniforme amb familia
La família Graves el 22 de novembre de 1917.
Drets: Rosaleen, Charles, APG, John. Asseguts: Robert, Amy, Clarissa.
Rosaleen ja era infermera a França. Robert, recuperat de les ferides, però declarat no apte per tornar a les trinxeres. Ja està enamorat de Nancy Nicholson.
