4. Primera familia (1918-1926)
El maig de 1916, va conèixer la jove de desset anys Nancy Nicholson, quan ell estava de permís. Nancy era la filla dels pintors William i Mabel Nicholson, germana del pintor Ben Nicholson i ella mateixa també artista i una fervorosa feminista. Es varen casar a l’església de St. James, Piccadilly, el 23 de gener de 1918. Aleshores l’èxit del seu Fairies and Fusiliers (1917) (Fades i fusellers) ja havia consagrat Robert com a poeta.
L’octubre de 1919, Robert va començar la carrera universitària al St. John’s College, Oxford, on va decidir estudiar literatura anglesa en comptes de clàssiques. Va llogar una caseta, propietat del poeta John Masefield, a Boar’s Hill, un poble dels afores. Per complementar els petits ingressos de Robert, que consistien en la pensió de l’exèrcit i la beca universitària, Nancy va decidir obrir una botiga de comestibles al poble, però va resultar un fracàs. En aquesta i en altres ocasions, la jove parella rebia ajuda econòmica de les seves famílies i també d’amics íntims com Sassoon, Edward Marsh i T.E. Lawrence (Lawrence d’Aràbia), que era membre de All Souls College. Graves va conèixer T.E. Lawrence el març de 1920 i més endavant va escriure la seva biografia Lawrence and the Arabs (1927) (Lawrence i els árabs); després de la mort de Lawrence, Graves va publicar les cartes rebudes en un volum titulat T.E. Lawrence to his Biographer (1938) (T.E.Lawrence al seu biógraf). Un altre company de Graves a Oxford era el poeta Edmund Blunden.
El juny de 1921, Graves, la seva esposa i els fills, Jenny i David es traslladaren de Boar’s Hill, als afores d’Oxford, a un poble més rural anomenat Islip. Hi varen tenir dos fills més, Catherine i Sam. A causa de les idees feministes de Nancy, a les dues nines els varen posar el llinatge de la mare i als dos nins el del pare. A Robert, conegut entre els veïns com “el capità”, li agradava molt la vida del poble: formava part de l’equip de futbol, feia costat al partit laborista local i va esser regidor de l’ajuntament durant un any. De tant en tant, visitaven els pares de Robert, que ja havien venut la casa de Wimbledon i vivien a Harlech, i també veien molt el pare de Nancy, William Nicholson.
Durant aqueixa època Graves, juntament amb el seu sogre William Nicholson, editava una revista miscel·lània, The Owl, a la qual contribuïen famosos escriptors, poetes i pintors del moment. Graves continuava escrivint i publicant poesia, però el boom de la poesia de guerra havia passat i la poesia georgiana anava perdent popularitat; el 1922 Graves escrivia poesia psicològica i filosòfica i amb això no arribava a un públic ampli. La seva persistent neurastènia i la seva desesperada lluita per refer la vida després del shock de la guerra, són les forces motrius que hi ha darrera la seva poesia d’aquesta època. En la seva tesi universitària, que es va publicar amb el títol de Poetic Unreason (1925) (Insensatesa poètica), Graves explorava el misteri de la inspiració poètica, un tema que l’havia de fascinar tota la vida i que l’havia de dur finalment a la deessa blanca. La darreria de 1925, Graves havia publicat devuit llibres, incloent la primera prova de ficció històrica, la novel·la curta Eliseo y la sunamita (1925).
Robert i Nancy compartien les inacabables feines domèstiques, però Nancy estava físicament i emocionalment exhaurida a causa de la maternitat i de la neurastènia de Robert; la inestabilitat econòmica va empitjorar la situació. A Robert, li resultava extraordinàriament difícil guanyar-se la vida com a escriptor, i el 1926 va decidir acceptar l’oferta d’una plaça de professor al Caire, amb l’esperança que el viatge també ajudaria a millorar la salut de Nancy.
Ajuda’m a veure’t com abans
quan vençut i mort, gairebé,
vaig ensopegar amb aquella porta secreta
que salva l’home viu del seu espectre.
(Extracte de “Fosquedat“, 1923)
El col·legi universitari de Sant Joan Baptista fou fundat el 1555. Graves hi va ingressar el 1919.
“Els ulls de Lawrence em varen atreure immediatament. Eren d’un blau sorprenent, fins i tot amb llum artificial, i mai no es fixaven en els de l’interlocutor, sinó que recorrien tota la persona com si fessin comptes de fer-ne un inventari de la roba i dels membres.” (Adiós a todo eso, capítol 28)
“Jo treballava constantment enmig de constants interrupcions. Podia reconèixer les principals varietats de crits infantils: talent, indigestió, pipí, agulles, avorriment, ganes de jugar; i vaig aprendre a no fer cas, més que dels més importants.” (Adiós a todo eso, capítol 29)
Erinfa, casa construïda per ordre d’Amy Graves a Harlech, País de Gal·les, el 1898 per passar-hi les vacances. S’hi varen instal·lar permanentment quan Alfred es va jubilar.
4.6 The Owl: Il·lustració de Nancy Nicholson del poema “Careless Lady” de Graves
Graves y seu sogre, Sir William Nicholson, editaren junts la revista The Owl.