5. La Trinitat (1926-1929)
A pesar d’estar ben connectat amb els cercles literaris del moment, tant a Londres com a Oxford, Robert se sentia desplaçat, i tenia pocs amics amb qui podia compartir la seva dedicació quasi religiosa envers la poesia. Però el 1924 va descobrir la poesia de l’americana Laura Riding, i aviat va començar a cartejar-se amb ella, i va trobar que hi havia una gran afinitat intel·lectual entre tots dos. Al final de 1925 ell i Nancy varen convidar Laura a visitar-los a Islip. Després els va acompanyar a Egipte; al cap de dos trimestres, Robert va deixar la seva feina a la Universitat del Caire, que va descriure com una “òpera bufa” i va afegir que mai no s’havia sentit tan inútil en tota la vida i va retornar amb la seva família i amb Laura a Anglaterra.
Laura Reichental va néixer a Nova York el 1901, de pares jueus procedents d’Àustria i Alemanya. Va tenir una infantesa difícil, marcada per la inestabilitat econòmica, ja que son pare, sastre de professió, es llançava repetidament i sense èxit dins el món dels negocis. Laura era extremadament llesta i va sortir de l’institut amb tres beques i un lloc a la Universitat de Cornell. Durant el segon any universitari es va casar amb Louis Gottschalk, professor agregat del Departament d’Història Antiga de Cornell. Laura aviat va començar a escriure i a publicar poesia, i va canviar el seu nom pel de Laura Riding Gottschalk. El 1925 es va integrar en el grup de poetes coneguts com “Els Fugitius”, que publicaven una revista amb aquest mateix nom i entre els quals hi havia noms com John Crowe Ransom, Allen Tate i Donald Davidson. Ja era divorciada quan al final de 1925 va deixar els Estat Units per visitar Robert Graves i la seva esposa Nancy.
Robert i Laura havien començat una associació literària que havia de durar tretze anys. Entre les seves col·laboracions hi figuren A Pamphlet Against Anthologies (1927) (Pamflet contra les antologies) i l’altament influent A Survey of Modernist Poetry (1927) (Estudi de la poesia modernista) que Graves havia projectat originàriament escriure amb T.S. Eliot. La seva relació no es va torbar a tornar personal; Graves va trobar la seva parella intel·lectual en Riding, i una ment poderosa a bastament per treure’l de la neurastènia i donar a la seva poesia un nou rumb. Nancy va trobar una amiga en Laura, que comprenia les seves idees feministes, i li estava agraïda per l’efecte beneficiós que exercia sobre Robert. Varen formar un ménage-a-trois que Laura anomenava “la trinitat”, amb gran desconcert i creixent desaprovació per part de familiars i amics.
Després del retorn d’Egipte, Robert i Laura passaven la major part del temps treballant plegats sobre uns quants llibres escrits en comú o per separat. La biografia de Lawrence, escrita per Robert, va esser un èxit immediat i la seva col·lecció poètica Poems 1914-26 (1926) va esser molt ben rebuda. El maig de 1927 varen llogar una casa a St. Peter’s Square, al barri londinenc de Hammersmith i, poc després, varen comprar una barcassa que, amarrada en el riu Tàmesi, va esser per a Nancy i els infants. També varen comprar una impremta que varen instal·lar dins de la casa. Aviat varen començar a publicar petites edicions de llibres impresos a mà, principalment volums de poesia, amb el nom de The Seizin Press; el primer llibre va esser un de Riding: Love as Love, Death as Death (1928) (Amor com amor, mort com mort).
Va esser llavors que Laura es va enamorar de Geoffrey Phibbs, un poeta irlandès amb qui col·laborava en un llibre i la “trinitat” es va convertir en “vida-quatre”. Phibbs, tanmateix, no compartia els seus sentiments i en lloc d’enamorar-se de Laura va començar a enamorar-se de Nancy. El 27 d’abril de 1929, en un atac de gelosia, i en presència de Robert, Geoffrey i Nancy, Laura va dir “Adéu Amics!” i es va tirar per una finestra del quart pis; sorprenentment va sobreviure a la caiguda, a pesar del maluc consentit, quatre vèrtebres rompudes i una ferida greu a un ull. L’accident va donar lloc a una investigació policial, ja que aleshores l’intent de suïcidi es considerava una infracció castigada per la llei; va esser gràcies a la influència de Sir Edward Marsh que el cas es va arxivar. El mes de maig, Robert i Nancy es varen separar formalment.
Com a resultat d’aquesta crisi, Robert va trobar la força i el valor per escriure la seva sentida autobiografia Adiós a todo eso (1929), que s’ha convertit en una obra clàssica. El llibre va esser més que una història de la seva vida; era el rebuig de molts dels valors socials i morals amb què un temps s’havia identificat i un enfrontament a la realitat de les seves experiències bèl·liques. També va esser “el meu amarg comiat d’Anglaterra”, ja que tan aviat com Laura va haver millorat a bastament per poder viatjar, ella i Robert varen abandonar Anglaterra cercant una nova llar.
5.1 Laura Riding
La poeta americana que col·laborà amb Robert Graves durant tretze anys.
5.2 St Peter’s Square
La casa on treballaven Graves i Riding i on tenian la seu la Seizin Press, m’entres que Nancy y els quatre tres nins vivien a la barcassa. Laura va intentà suïcidar-se tirant-se de la finestra del quart pis a la part posterior de la casa.
5.3 Nancy i els nins a la barcassa
D’esquerra a dreta: Catherine, Nancy, Sam, Jenny i David.
5.4 Contraportada del primer Seizin
La paraula Seizin en anglès és un arcaisme que significa un símbol de possessió.
5.5 Geoffrey Phibbs – retrat per William Nicholson
El poeta irlandès de qui s’enamorà Laura Riding.
5.6 Tapa de Adiós a todo eso
“He deixat de repetir-me a mi mateix: ‘Aquell que pugui resistir fins a la fi, serà salvat.’ Em basta dir que he resistit. El meu pulmó, encara baomètric del mal temps, parla de resistència, igual que la teva espinada, baromètrica del bon temps, parla de salvació.” (Extracte d’Adiós a todo eso, primera edició “Epíleg-dedicatòria a Laura Riding”)
