6. Arribada a Deià (1929-1936)

Quan Graves i Riding varen deixar Anglaterra, l’octubre de 1929, varen visitar la seva amiga Gertrude Stein a França. Ella els va recomanar Mallorca com un bon lloc per instal·lar-se. Una vegada a Palma, varen anar fins a Deià; els va agradar les cases de pedra, i la situació entre muntanya i mar —a Robert li recordava Harlech—, i immediatament varen decidir llogar-hi una casa. Poc després, els varen enviar la impremta des d’Anglaterra i varen reprendre la feina com a escriptors i impressors. Dos amics de Londres es varen reunir amb ells: l’artista neozelandès Len Lye i la seva esposa Jane. Treballaven amb Robert i Laura, Len dissenyant les cobertes dels llibres i Jane passant les feines a màquina; en el decurs dels anys següents, Laura va estar sempre enredoltada d’amics molt treballadors, sobre els quals exercia el seu increïble poder intel·lectual, permetent o prohibint als individus l’entrada al seu “cercle interior”.

Sobre portents (1931)

Si on ella és succeeixen coses estranyes

i diuen els homes que les tombes s’obren

i caminen els morts, o que el futur

es torna úter i neixen els nonats,

no són d’estranyar tals portents

perquè són remolins que ella causa en el temps

quan l’estira amb el seu pensament afilat

travessant així el medi més advers.

La publicació, el mes de novembre, d’Adiós a todo eso (1929), amb la franca condemna del sistema dels internats anglesos i les condicions reals dins les trinxeres, havien convertit Robert en una figura polèmica. Però el llibre va esser un èxit immediat i va permetre una millora econòmica, de manera que Graves es va poder concentrar principalment en la poesia. També varen poder construir una casa gran als afores del poble, que anomenaren Ca n’Alluny. Des de l’arribada varen fer bones amistats entre la gent del poble, especialment amb Joan Marroig (“Gelat”) i la seva família. En saber que un promotor alemany estava a punt de comprar uns terrenys davant ca seva i un altre prop de la mar, Riding va decidir que seria ella mateix qui compraria aquelles terres; construiria una carretera per comunicar-les, vendria els terrenys a intel·lectuals estrangers, i crearia una universitat. El març de 1932, Graves i Riding, es varen traslladar a Ca n’Alluny, però les idees empresarials de Laura havien ocasionat una nova crisi econòmica i es varen veure obligats a hipotecar la casa. La prosa de Graves d’aquella època, que incloïa The Real David Copperfield (1933) (El vertader David Copperfield), una recreació de la novel·la de Dickens, no donava guanys i es va veure obligat a asseure’s a escriure un llibre amb la idea que fos un èxit comercial.

Entre els visitants regulars de Ca n’Alluny, hi havia els poetes James Reeves i Norman Cameron, els escriptors i periodistes Honor Wyatt, Gordon Glover i T.S. Matthews (més endavant director de la revista Time), Len Lye i el pintor John Aldridge; Jacob Bronowski i molts més. Tots venien a veure Laura i no els era permès parlar dels llibres de Robert.

El 1929 Graves ja havia començat a interessar-se pel poc conegut personatge de Claudi, l’emperador situat entre Calígula i Neró. “Claudi -va escriure Graves aleshores- sempre ha intrigat els historiadors, igual que va intrigar els seus contemporanis. L’emperador August va quedar molt sorprès un dia en sentir el seu nét, suposadament idiota, fent un discurs assenyat”. Quatre anys més tard, Graves va tornar a fixar la ment en aquest trencaclosques històric i va començar un exhaustiu estudi de l’època. La seva intuïció poètica —o allò que més endavant va anomenar pensament analèptic, o la recuperació d’esdeveniments perduts mitjançant la suspensió del temps— li va servir tant com la seva erudició per resoldre l’enigma. El resultat va esser Jo, Claudi (1934) i Claudi el déu (1934), en què Claudi és presentat com un homo profundament assenyat i sensible; un home culte amb ideals republicans i una consciència inequívoca de tot quant passava al seu entorn i conscient del seu destí mateix. La brillant recreació que Graves hi fa de l’imperi romà va esser un èxit immediat i li va proporcionar dos importants premis literaris: el James Tait Black Memorial i el Hawthornden.

Però així com s’arreglava la seva situació econòmica, l’Espanya de la Segona República es tornava políticament inestable. A Robert i Laura els denunciaren per tenir una impremta il·legal y varen pesar la nit al “quarteret” de la Guardia Civil. El 18 de juliol de 1936, quan Graves acabava d’enviar la seva novel·la El sello de Antigua (1936) a la impremta, i quan Riding acabava la pròpia novel·la històrica A Trojan Ending (Un final troià), va esclatar la Guerra Civil Espanyola.

6.1 Puig de Deià 1935

Deià es troba en un vall de la Serra de Tramuntana (avui Paisatge Cultural Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO). El 1930 era un poble agrícola remot de uns 500 habitants del quals la collida principal era la oliva. Havia ovelles y bona pesca. Tenia un servei de correus y de telègraf, y un bus diari.

6.2 Ca n’Alluny

Ca n’Alluny tenia una distribució un poc peculiar: un estudi per Graves, un estudi per Riding, un estudi per les visites, una sala per la impremta manual “Crown Albion”, una sala menjador, una cuina, tres dormitoris y un bany.

6.3 Robert Graves

La relació íntima entre Graves i Riding era molt tensa; Graves la sublimava en la seva poesia i la considerava una figura quasi divina, però el seu amor no era correspost.

6.4 Laura Riding

Després de la seva defenestració, Riding sostenia que “els cossos ja havien passat a la història” i duia una vida cèlibe. Amb tot, professionalment, la vida en comú era molt activa i fructífera, i col·laboraven molt estretament en tota la seva feina.

6.5 Juan Marroig (“Gelat”)

Joan Marroig “Gelat”. Amic i apoderat de Graves y Riding. Va esser elegit batle de Deià el 1936. Graves i Riding es varen integrar en la vida del poble a través de la seva amistat.

6.6 Amb Karl Goldschmidt i la gent del poble

Entre els amics hi havia un jove estudiant de belles arts jueu, Karl Goldschmidt, que havia deixat l’Alemanya nazi, i que havia de convertir-se, primer en assistent de Laura i Robert i, després de 1946, en secretari permanent de Robert fins a 1965.

6.7 La impremta manual Crown Albion a Ca n’Alluny