7. Exili
El dos d’agost, l’ex-cònsol britànic els va informar que la darrera oportunitat que tenien d’anar-se’n era el destructor britànic, l’HMS Grenville, que salpava de Palma aquell mateix vespre. Graves i Riding, juntament amb Karl Goldschmidt i el jove poeta Alan Hodge, que es trobava de visita, varen tenir una hora per fer les maletes. En el seu diari Graves escriu: “Vàrem fer les maletes de pressa i a l’atzar. Gelat [Joan Marroig] va venir i es va comprometre a fer tot quant fos necessari. Va dir ‘pocavergonyes’ i es va posar a plorar… Gelat se’n va dur les claus, ens guardarà totes les coses… Tothom plorava quan vàrem partir.” Graves va convèncer el capità del destructor perquè permetés a Karl Goldschmidt viatjar amb ells, en lloc de repatriar-lo a Alemanya, i el 7 d’agost els quatre varen arribar a Londres.
Durant els tres anys següents, Robert i Laura es varen desplaçar per Anglaterra, Suïssa i França, mentre esperaven que aviat acabés la Guerra Civil per poder tornar a Deià. A pesar de la seva situació inestable, varen continuar treballant tan àrduament com sempre, Laura tornant més extremada en la creença que ella i altres podrien canviar el món i aturar la guerra imminent, i dedicant-se a aquesta causa sense descansar ni deixar descansar els seus col·laboradors; Robert produint la seva segona important novel·la històrica El comte Belisari. El juny de 1938, Robert i Laura, juntament amb Alan Hodge i la seva esposa Beryl, varen llogar una casa prop de Rennes, a la Bretanya, on vivia la germana de Joan Marroig i amb la supervisió de Laura varen emprendre diversos projectes, incloent un “diccionari de significats exactes”.
El gener de 1939, Laura va llegir un article molt favorable sobre la seva poesia a la revista Time, firmat per Schuyler Jackson, un amic de T.S. Matthews i va iniciar una correspondència amb ell. Aviat el grup viatjava als Estats Units on Matthews i Jackson, els varen preparar l’allotjament. Però Laura va tornar ocasionar un drama quan es va enamorar de Jackson i va provocar en la seva esposa Kit una crisi mental. Laura va quedar amb Jackson, amb qui finalment es va casar, i aleshores va “renunciar devotament” a la poesia. Robert es va sentir afligit per aquest canvi radical de Laura, però ja havia començat a enamorar-se de Beryl.
Vaig arrossegar-me fins a la meva finestra que càlida em cridava
entre el roure blanc i la tulipera
i vaig tocar -però em rebutjaren, com aquell que tornà
després d’una hora que semblava un segle
a una casa que ja no és seva.
(Extracte de ‘La lluna acaba en malson’, (Diari, 6 de maig de 1939))
7.1 HMS Grenville
A l’exili amb sols unes camises,
unes monedes d’or i els papers necessaris.
però els vents són adversos.
(Extracte de “La capa”, 1937)
7.2 Alan i Beryl Hodge
Alan i Beryl estaven llicenciats por l’ universitat de Oxford. Alan ajudava a Graves como documentalista pera el seu llibre El Conde Belisario, i encara després de la seva separació amb Beryl continuà treballant amb Graves.
7.3 La Chevrie
“He acabat un poema sobre moixos que havia començat anit, només amb dos esborranys. Diccionarii amb Alan. Una passeig fins al llac amb Beryl quan ja feia fosca. Ara llegesc i repàs l’estudi sobre la novel·la de L. Em sent totalment feliç, no sé per què.” (Extracto diari, 10 de febrer 1939)
