8. Segona família (1939-1946)

Tornant a Anglaterra després de rompre amb Laura, Graves estava a prop de una crisi nervosa. Però llavores va aparèixer Beryl, que havia estat a Amèrica amb ells, el vengué a veure i es var quedar fins el final dels seus dies.

Ella confessa el seu amor mentre està mig adormida (1944)

Ella confessa el seu amor mentre està mig adormida

        a les hores fosques.

            amb mitges paraules, amb murmuris:

mentre la terra es mou en el seu somni hivernal

        i fa germinar l’herba i les flors,

            malgrat la neu,

            malgrat la neu que cau.

Amb el començament de la Segona Guerra Mundial, Graves va haver de deixar de banda qualsevol pla de retorn a Deià. Va intentar allistar-se però ja era massa gran per al servei actiu. Ell i Beryl varen llogar una casa a Galmpton, un poble petit de Devonshire, on varen estar fins a 1946. Els seus primers tres fills hi varen néixer, William el 1940, Lucía, el 1943 i Juan el 1944. Després de les dificultats d’aquells anys de postguerra a Oxford i les tensions generades per la seva relació amb Laura, Robert havia trobat finalment la calma interior que necessitava per escriure, i la seva felicitat acabada de descobrir va inspirar alguns dels seus millors poemes d’amor. Un dels llibres en prosa que va escriure a Galmpton va esser El velló d’or (1944), una novel·la que requeria una feina exhaustiva d’investigació en el camp de la mitologia grega; va començar a fascinar-lo la figura poderosa de la deessa del mont Peli i en la novel·la Graves proposa l’existència d’una societat matriarcal pre-clàssica. Però va interrompre la feina sobre El velló d’or (1944) per descobrir més evidències de l’adoració de la deessa dins la cultura occidental i la seva connexió amb els poders misteriosos de la inspiració poètica; el resultat va esser el primer esborrany de La deessa blanca, la manifestació poètica més important de Graves, titulat aleshores The Roebuck in the Thicket, (El cabirol dins el bosquet).

Durant aquels anys prolífics també va escriure les novel·les El sargento Lamb (1940) (en dues parts), La historia de Marie Powell (1943), Rey Jesús (1946), i dos llibres d’assaig en col·laboració amb Alan Hodge The Long Week-end (1940) (El cap de setmana llarg) i The Reader Over Your Shoulder (1943) (El lector a la teva esquena). Els vells amics que se n’havien distanciat per culpa de Riding varen començar ara a retornar i Graves també va poder tornar a establir una relació amb els seus fills grans. Tràgicament el seu fill David va morir en acció a Birmània el 1944, mentre servia en l’antic batalló de son pare, lluitant contra els japonesos.

Robert Graves va escriure el primer esborrany de La deessa blanca en una fal·lera, en tres setmanes de febril aplicació, després d’haver descobert la presència irrefutable del culte pre-cristià a una divinitat femenina en un poema medieval gal·lès titulat La cançó de Taliesin. A partir d’aquí va poder establir que la triple deessa lunar celta (triple perque representa les tres fases de la vida i lunar perquè aquestes tres fases se simbolitzen per les tres fases de la lluna) —i que s’anomenava Brigit a Irlanda i Escòcia i Cardwen a Gal·les— era la mateixa deessa que adoraven els grecs pre-clàssics com Leucotea, o Deessa Blanca, i la mateixa que adoraven els antics escandinaus. I no només això. El llibre teixeix una xarxa, lligant caps i connectant amb una coherència impressionant, elements dispars de les mitologies europees pre-cristianes i de la religió judeo-cristiana: calendaris, abecedaris secrets, poders simbolitzats per arbres, nombres, pedres o animals.

L’existència de l’antiga deessa europea de cara “blanca com la del leprós”, que adopta molts de noms i aparences i que es va convertir en la figura central de l’obra poètica de Robert Graves en la plenitud de la seva vida, era per a ell la resposta al misteri de la inspiració poètica i alhora, la resposta a la seva persistent insatisfacció amb la societat en què vivia. Graves hi exposa i demostra amb repetides referències, que una nova societat patriarcal grega, originàriament composta per tribus nòmades ramaderes procedents del nord, va crear els déus olímpics de Grècia, suplantant l’antiga religió matriarcal, i, deliberadament, va reinterpretar aquells mites anteriors, adaptant-los a les noves creences, de la mateixa manera que el cristianisme va reinterpretar la mitologia pre-cristiana per integrar-la en la seva doctrina. La deesa blanca (1948) va marcar per a Graves el final d’una llarga recerca. Aquell antic rebuig del poder intuïtiu, màgic i natural del femení, encara present en la nostra societat patriarcal actual, va esser per al poeta una clara i inequívoca explicació dels errors del comportament humà a través de la nostra història.

Va tenir dificultats per a trobar un editor, però el poeta TS Eliot, que era un dels directors de la casa Faber, va reconèixer la importància del llibre i el va publicar el 1948; Faber l’ha mantingut en el seu catàleg des d’aleshores.

8.1 Beryl

Beryl venia de una família de advocats, i el seu padre, Sir Harry Pritchard, fou president de la Law Society. Beryl estudià filosofia, política y economia a Saint Anne’s College, a la Universitat de Oxford.

8.2 The Vale House